E OBERTA:
En contacte amb les vocals I i U o en síl.laba amb aquestes vocals: mèrit.
Davant de l, l.l, r, rr: terra.
En quasi totes les paraules esdrúixoles: paciència (Dénia, església)
En la major part de termes científics i cultismes: alvèol
O OBERTA:
Quan la vocal de la síl.laba següent és una I o una U: lógica.
En la majoria de les paraules esdrúixoles: història (tómbola, fórmula)
En les terminacions següents: oc, oca, ol, ola, oç, of, ofa, ort, orta,
ossa, ost, osta, ot, ota: groc.
En la majoria de cultismes: políglot.
En la major part de les paraules amb el diftong OI i OU: boira.
Les ocasions en què trobem la e
oberta (è) són:
1) En
quasi totes les paraules esdrúixoles.
2) En
els termes científics.
3)
Davant de l, l·l, rr, r.
4)
Davant de paraules amb diftong eu o de síl·labes amb les vocals i o u.
5) Amb
les paraules amb terminacions cultes –ecte, -ecta, -epte, -epta
- Orientacions per a la pronúncia
i l'escriptura de les vocals E i O obertes i tancades:
- Orientacions específiques de la O:
- Orientacions específiques de la E: