A) Digues a quina varietat pertanyen aquests textos. Justifica la resposta.
TEXT A:
Jo cant sa lluna i s’estrella
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!
Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s’escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d’Ikea, un pistatxo, oh yeah!
Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits…
TEXT B:
Ungles brutes i un munt de repèls
enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
després a la bassa tots nuets
vigilant la roba i que no arribi el pagès!
i a l’hora de berenar
pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
i després tornar al carrer amb el morro empastifat.
Cap al tard havíem de parar
de jugar al futbol i veure els carros passar
amb el gos al darrera lligat
petaner i sempre a l’aguait de no ser apedregat,
i després d’haver sopat
pa torrat amb un bon tros de tall
a la fresca vigilats jugàvem a amagar.
Anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
El diumenge missa puntual
tocava diana l’àvia sempre cantant
em mudava des del llit estant
després d’un bon cossi de llet sempre cremant.
El campanar deia clar
segons ella: "Veniu mudats"
i després m’arriava, això si, ben encoloniat.
Oh, anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats
Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada
però què seria d’aquestes nits
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.
Oh, anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
TEXT C:
Al país de l’Alguer
hi habita una minyona,
festejava un (el) mariner,
tot en una l’abandona.
Aquell pobre mariner
que no ne sabiva arrés
a quan recivi la lletra
que amb ell no hi era més.
Pensau lo desplaier
de aquell pobre mariner,
a lluny a treballar
per se poguer un dia casar.
Escoltau, o companyons,
posem-mos tot un rodo,
la dona mia m’ha deixat
per se prendre el campanyolo.
Vengut és a l’Alguer,
passat és al carreró
i ha vist la sua jove
parlant amb Salvador.
Escoltau, o bona gent,
fini que s’és casada
i lo bon mariner
se l’ha dimenticada.
